Reclamació al defensor universitari de l’Universitat Politècnica de Valéncia davant el seu Rector a favor del retorn de la Llibertat de Càtedra
Joan C. Micó
Titular d’Universitat. Universitat Politècnica de Valéncia.
Adscrit a l’Escola Tècnica Superior d’Ingenieria de l’Edificació.
Membre del Departament de Matemàtica Aplicada.
Membre de l’Institut Universitari de Matemàtica Multidisciplinar.
Correu electrònic: jmico@mat.upv.es
Reclamació al defensor universitari de l’Universitat Politècnica de Valéncia davant el seu Rector a favor del retorn de la Llibertat de Càtedra:
Estimat Defensor Universitari de l’Universitat Politècnica de Valéncia (UPV):
El meu nom és Joan C. Micó, professor Titular de la UPV del Departament de Matemàtica Aplicada.
La següent reclamació és una denúncia dels atentats contra la llibertat de càtedra que patim els professors de la UPV actualment, sobre tot des de l’aparició del conegut com a Pla Bolonya. Aporte els fonaments llegals de la petició a l’actual Rector de la UPV per a restablir la llibertat de càtedra en la nostra universitat. Finalment, deixe unes conclusions que recolzen eixa reclamació.
1. Fonaments llegals.
1.1. La Llibertat de Càtedra està arreplegada en la Constitució Espanyola de 1978. En el seu Artícul 20 diu:
1. Es reconeixen i es protegixen els drets:
a) A expressar i difondre lliurement els pensaments, les idees i les opinions per mig de la paraula, l’escritura o qualsevol atre mig de reproducció.
b) A la producció i a la creació lliterària, artística, científica i tècnica.
c) A la llibertat de càtedra.
d) A comunicar o a rebre lliurement informació veraç per qualsevol mig de difusió. La llei regularà el dret a la clàusula de consciència i al secret professional en l’eixercici d’estes llibertats.
2. L’eixercici d’estos drets no pot ser restringit per mig de cap tipo de censura prèvia.
3. La llei regularà l’organisació i el control parlamentari dels mijos de comunicació social que depenguen de l’Estat o de qualsevol entitat pública i garantisarà l’accés a estos mijos dels grups socials i polítics significatius, respectant el pluralisme de la societat i de les diferents llengües d’Espanya.
4. Estes llibertats tenen el llímit en el respecte als drets reconeguts en este Títul, en els preceptes de les lleis que el desenrollen i, especialment, en el dret a l’honor, a l’intimitat, a l’image pròpia i a la protecció de la joventut i de l’infància.
5. Només podrà acordar-se el seqüestre de publicacions, gravacions i uns atres mijos d’informació en virtut de resolució judicial.
1.2. El Tribunal Constitucional, en la sentència número 179/1996, de 12 de novembre, indica que:
La llibertat de càtedra apodera a cada docent per a fruir d’un espai intelectual propi i resistent a pressions ideològiques, que li faculta per a explicar, segons el seu criteri científic i personal, els continguts d’aquelles ensenyances que la Universitat assigna, disciplina i ordena.
1.3. Any darrere any, les oposicions a Titular d’Universitat o a Catedràtic d’Universitat seguixen demanant un Proyecte Investigador i un Proyecte Docent. Este últim ha de contindre un Proyecte Evaluador desenrollat pel candidat o candidata, que siga coherent en tot el Proyecte Docent, el qual ha de ser original del candidat o candidata. Resumint: el candidat o candidata quan aprova l’oposició demostra la seua total capacitat investigadora, docent i, en particular, evaluadora.
D’estos tres fonaments llegals que aporte se deduïx que el professor Titular o Catedràtic de la nostra universitat, o de qualsevol atra universitat valenciana o espanyola, té el dret de:
(a) Desenrollar la didàctica en l’aula en base a la seua personalitat intelectual autònoma.
(b) Planificar els continguts de les assignatures que impartix també en base a la seua personalitat intelectual autònoma, basant-se, com a única restricció, en els descriptors i competències que establixquen les Escoles o Facultats de la UPV apareguts en els BOE’s corresponents.
(c) Establir el procés evaluador de les assignatures que impartix també en base a la seua personalitat intelectual autònoma, basant-se també, com a única restricció, en els descriptors i competències que establixquen les Escoles o Facultats de l’universitat apareguts en els BOE’s corresponents.
(d) El dret, i possiblement l’obligació llegal, a firmar les actes dels alumnes pertanyents als grups que el professor ha evaluat.
2. Demandes.
En base a estos fonaments llegals, reclame:
2.1. Que les Guies Docents siguen una presentació del professor als alumnes, o grup de professors que impartixquen un grup (i no d’una assignatura), a on s’informe del contingut, la bibliografia i la dinàmica evaluadora ans de començar el curs acadèmic, sense més intromissió de les Escoles o Facultats que els adés esmentats (descriptors i competències dels BOE’s).
2.2. Les guies docents les ha de fer el professor que va a impartir cada grup, una volta se conega quins professors van a impartir cada grup i assignatura, permetent el temps necessari per a que organisen la Guia Docent, en base al seu treball personal. És un document lo suficientment important per a fer-lo en conte i en profunditat, és dir, sense improvisacions i pressions temporals.
2.3. Que s’eliminen els reglaments d’evaluació establits per la UPV i les Escoles o Facultats. És potestat del professor evaluar als alumnes en base a la seua llibertat de càtedra, no de la UPV o de les Escoles o Facultats.
2.4. Que cada professor firme les seues actes en el seu grup, que no ho faça el representant de l’assignatura (açò últim que s’està fent pot ser inclús illegal).
2.5. Que se publiquen clarament en el BOE els descriptors i competències específics de les assignatures de cada Titulació, per a que els professors se basen en elles per a desenrollar els Proyectes Docents i Evaluadors.
3. Conclusions.
Les guies docents actualment estan organisades segons les següents actuacions: (a) estan someses als reglaments evaluadors d’Escoles o Facultats; (b) estan associades a una assignatura, i no als grups; (c) estan obligades a elaborar-se en un temps molt curt; i (d) s’elaboren ans de saber quins professors impartiran els grups, és dir, que poden ser elaborades per professors que no impartiran l’assignatura. Estes actuacions representen, seguint el punt 2 de l’Artícul 20 de la Constitució Espanyola, restriccions per censura prèvia a la llibertat de càtedra. També poden calificar-se, seguint la sentència número 179/1996, de 12 de novembre del Tribunal Constitucional, com a pressions ideològiques que atenten contra la llibertat de càtedra del professor.
Crida també l’atenció que la UPV faça referència a la seua pàgina web (http.//www.upv.es) quan descriu les titulacions en els BOE’s corresponents. Comprove’s lo que dic en els enllaços corresponents de cada titulació en cada BOE en la pàgina web de la UPV: http://www.upv.es/entidades/AEOT/infoweb/aeot/info/788762normalc.html. En cada un d’eixos BOE’s, l’última frase diu “Para ampliar información acerca de este plan de estudios se puede acudir a la página Web de la Universitat Politècnica de València: http.//www.upv.es”, sense haver concretat prèviament quins són els descriptors i competències de cada assignatura, lo qual podria ser també illegal, o per lo manco és altament irregular. És irregular perque eixa manera de descriure les titulacions en els BOE’s crea una espècie de círcul viciós que porta a l’anulació del dret constitucional a la llibertat de càtedra. Dit d’una atra forma, el professor sempre ha d’anar a parar a la Guia Docent per a desenrollar el seu proyecte Docent i Evaluador, Guia Docent que està ya condicionada pels reglaments evaluadors de la UPV o de l’Escola o Facultat que la gestiona, per lo qual, la llibertat de càtedra queda totalment anulada.
M’agradaria finalment recordar que és el professor qui té la llibertat de càtedra, i no les Escoles o Facultats, Departaments o Instituts, de la UPV, o la mateixa UPV.
Per tant, demane al defensor universitari que defenga davant del Rector de la UPV que restablixca en la nostra Universitat la llibertat de càtedra, seguint els punts 2.1 a 2.5 que explique en l’apartat 2 d’este document. D’eixa forma, donaria també compliment a la seua primera promesa quan ha accedit al seu segon mandat: “la confiança en la comunitat universitària”.
Firmat: Joan C. Micó